El joc del nens és més que una diversió

El joc com a eina educativa

Per als adults, no sempre resulta còmode tenir nens jugant a prop, ja que no respecten els nostres límits i els hem de “cridar l’atenció”, però, us heu parat a observar què és el que passa realment quan els nens juguen? Si encara no ho heu fet, us ho aconsello i veureu que, en general, no volen molestar-vos, estan en “el seu món de joc” i no s’han adonat que aquest interfereix en el vostre.

Aquesta observació és important, però penso que encara ho és més adonar-se que els nens quan juguen no només passen el temps. Fan coses tan importants com satisfer necessitats: emocionals, de moviment.... Simbolitzen un món que estan descobrint, “el món dels adults”, i és mitjançant el joc que intenten comprendre’l. En resum, amb el joc el nen està expressant les seves necessitats alhora que busca recursos per entendre-les i/o satisfer-les.

El joc, segons Maria Moliner, es defineix com una activitat que es realitza pel pur plaer de realitzar-la. Però els nens i les nenes no només juguen per plaer, encara que hi estigui estretament relacionat.

El joc es podria dir que és un mecanisme de procés i d'aprenentatge bàsic a la infància que, a mesura que creixem, el perdem. El cadell humà juga per tal d'adaptar-se al medi, de la mateixa manera que els animals. La gran diferència és que, mentre que pels animals el context és natural i les conductes heretades són suficients; l'ésser humà també s'ha d'adaptar a un context social i cultura i per això també ha d'aprendre unes normes i unes capacitats que no són innates.

L'element diferenciat és que en el joc humà apareix la funció simbòlica. Donat el fet que som subjectes de parla i de llenguatge, la funció simbòlica ens permet treballar en contextos que no són presents en l'aquí i en l'ara (podem parlar de fets passats gràcies al llenguatge).

El joc, així, és un instrument bàsic per a superar limitacions evolutives, ja que dóna la possibilitat de transcendir en l'aquí i en l'ara molt abans que es pugui fer amb el llenguatge. També permet analitzar i entendre la realitat de manera creativa i comprensiva.

Segons Manoni: "El joc permet fer seves les lleis, normes i valors que regeixen la vida social, a partir d'un procés creatiu".

Per a Vigotsky, és la font d'aprenentatge que permet una zona d'aprenentatge proper, on no fa falta la presència física de l'adult.

Per aconseguir-ho, és imprescindible canviar el concepte de l’adult com l’únic que sap el què s’ha d’ensenyar. Cal que l’educador, el psicomotricista, aprengui a escoltar, ja que el que hem d’ensenyar ens ho demanaran ells, nosaltres aportarem el com s’ha de fer, prenent com a referència uns objectius generals, adequats a cada edat, que ens ajuden a donar forma a la sessió, per adequar la resposta pedagògica a les necessitats de tots els alumnes. Concretant, cal posar un marc educatiu al joc espontani dels alumnes.

L’objectiu és donar resposta a les necessitats dels nens i nenes d’infantil, tenint en compte que en aquesta edat la seva evolució és global i per això la resposta educativa que li donem també ho ha de ser necessàriament. És molt simplista (i sobretot una herència d’altres temps) pensar que fer psicomotricitat és aprendre a fer tombarelles, saltar o jugar a futbol... evolucionar en aspectes motrius implica necessàriament evolucionar en aspectes emocionals i cognitius.

En els primers anys de la vida és quan es creen les bases, els fonaments del que serà el seu desenvolupament, seguint la metàfora de Bruner, en els primer anys de vida el nen està fent els fonaments de “l’edifici” que construirà durant tot el seu aprenentatge. I què fem els adults? Contribuïm fent la “bastida” d’aquest edifici, donant-li les eines i l’ajuda que necessita, però tenint molt clar quan l’hem de retirar.

A través del joc, els nens resolen els conflictes de la realitat, que sempre són cognitius i afectius. Quan els adults tenim un conflicte, pensem; però els nens i les nenes encara no tenen el llenguatge per a transcendir en l'aquí i en l'ara; així que recreen les situacions i conflictes per tal d'expressar la seva opinió sobre el tema, actuant-ho. D'aquesta manera intenten comprendre allò que li passa a l'adult. En el joc es posen en el lloc de l'altre i deixen de ser ell/a.

El joc, a més a més, permet a l'infant complir desitjos i alhora explorar i comprendre els seus propis sentiments i emocions en un context que no és real i per tant segur. Segons Vigotsky, el joc permet descobrir les normes, els valors i les regles que regeixen la interacció humana.